{rfName}
An

Indexat a

Llicència i ús

Icono OpenAccess

Citacions

1

Altmetrics

Anàlisi d'autories institucional

Rodenas García, Juan FernandoAutor o coautorJosé Ramón Domingo MagañaAutor o coautor

Compartir

Publicacions
>
Article

Antonio Bonet. Plataformas

Publicat a:Boletín Académico: Revista De Investigación Y Arquitectura Contemporánea. 7 (7): 135-158 - 2017-01-01 7(7), DOI: 10.17979/bac.2017.7.0.1791

Autors: Juan Fernando Ródenas García; José Ramón Domingo Magaña

Afiliacions

Resum

La mayoría de los edificios proyectados por Antonio Bonet (1913-89) son conocidos por el tratamiento escultórico de la cubierta. Dicho tratamiento genera una sensación de ligereza que revela el carácter aéreo, tectónico, de los mismos. Valga de ejemplo la ondulación de la cubierta de la casa La Ricarda (1949-62) que parece flotar entre los pinos. Si miramos con detenimiento la implantación de sus obras en su contexto paisajístico, podemos desvelar operaciones compositivas complementarias que realzan tal efecto, por contraste entre opuestos, como es la manipulación de la base de asiento de los edificios con plataformas, ya sean preexistentes, ya sean recreadas por el arquitecto. La plataforma es un concepto arquitectónico que se puede asociar a lo telúrico, terrenal, estereotómico, contrario a la idea de ligereza de su antagonista: el pabellón. La plataforma genera la atmósfera de las construcciones hipogeas que remiten a un origen vernáculo que puede recordar arquitecturas del pasado. La descomposición de la sección para resolver el encuentro de los edificios con el plano del suelo, en ocasiones se provoca ya desde el Plan urbanístico. Es preciso apuntar que en la obra de Bonet no puede establecerse una línea clara que separe la arquitectura del urbanismo. 

Paraules clau

Antonio bonetPavilionPlatformTectonicVernacular architecture

Indicis de qualitat

Impacte bibliomètric. Anàlisi de la contribució i canal de difusió

El treball ha estat publicat a la revista Boletín Académico: Revista De Investigación Y Arquitectura Contemporánea, Q3 Agència Scopus (SJR), el seu enfocament regional i la seva especialització en Visual Arts and Performing Arts, li atorguen un reconeixement prou significatiu en un nínxol concret del coneixement científic a nivell internacional.

Independentment de l'impacte esperat determinat pel canal de difusió, és important destacar l'impacte real observat de la pròpia aportació.

Segons les diferents agències d'indexació, el nombre de citacions acumulades per aquesta publicació fins a la data 2025-06-24:

  • WoS: 1

Impacte i visibilitat social

Des de la dimensió d'influència o adopció social, i prenent com a base les mètriques associades a les mencions i interaccions proporcionades per agències especialitzades en el càlcul de les denominades "Mètriques Alternatives o Socials", podem destacar a data 2025-06-24:

  • L'ús d'aquesta aportació en marcadors, bifurcacions de codi, afegits a llistes de favorits per a una lectura recurrent, així com visualitzacions generals, indica que algú està fent servir la publicació com a base del seu treball actual. Això pot ser un indicador destacat de futures cites més formals i acadèmiques. Aquesta afirmació està avalada pel resultat de l'indicador "Capture", que aporta un total de: 3 (PlumX).

És fonamental presentar evidències que recolzin l'alineació plena amb els principis i directrius institucionals sobre Ciència Oberta i la Conservació i Difusió del Patrimoni Intel·lectual. Un clar exemple d'això és:

  • El treball s'ha enviat a una revista la política editorial de la qual permet la publicació en obert Open Access.

Anàlisi del lideratge dels autors institucionals

Hi ha un lideratge significatiu, ja que alguns dels autors pertanyents a la institució apareixen com a primer o últim signant, es pot apreciar en el detall: Primer Autor (Juan Fernando Ródenas García) .